Demà farà 25 anys de la mort de Salvador Espriu, testimoni del llindar.
Testimoni
Qui pogués, d'un sol mot, aterrar el simulacre!
Qui pogués, amb els ulls, fatigar l'infinit!
Un feix de mala fusta i ferralla de paraules
encenen un gran foc que il·lumina la nit.
Atura't al llindar. Fes rodolar el poema,
mira el sepulcre: buit. Hi ha un àngel, sents què diu?
"Aquell matí de Pasqua, Maria Magdalena
veié amb ulls que estimaven el jardiner furtiu."
Fins que es bada el poema, també el pessebre és buit:
un estel nou, pastors, els reis i el seu viatge...
A cal fuster hi ha novetat en el llenguatge!
Tinc l'enigma al davant: la crida, em ve del buit?
Quina herència he rebut? "Ell viu. Que el vers ressoni!"
Em conjura al poema. Em passa el testimoni.
