Bon Nadal!

Paradís


Si l’enyorem, el paradís, és que en venim.
Vaig tot seguit a preparar el pessebre
amb els meus fills, un riu de plata i molsa
que vam collir ahir, estesa al peu
d’una alzina retorta. Ulls badats,
les figuretes són les de quan era infant:
la mula amb l’orella torçada, els reis
llunyans, la bugadera, el llenyataire,
els àngels músics, la pagesa bruna
amb el cistell dels ous, el pastor que s’acotxa,
atia el foc, no espera cap notícia.
A la medina el flequer enforna el pa.
Passa un carro de menta. Cau el mall
del ferrer, com retruny damunt l’enclusa!
El torner dóna forma, una a una, a les gerres,
com la que duu al maluc la noia adolescent:
per què deu córrer? El pou, en flames? Veig Herodes,
inquietíssim, envoltat pels seus soldats…
Un gran peix salla riu amunt. Es vincla
el suro, la muntanya s’ha aclofat.
Ara posem al seu lloc el bressol,
sota l’estel, dintre l’estable, prop del bou,
entre Maria i el silenciós Josep,
i fem com ell, un moment, ulls badats:
callem.
              Aquí, amics, hi ha el paradís.